Per una critica liura e independenta

A LA GRANDA MESSA de las Assisas de las lengas de França, que se debarèron en novembre de 2003, Robèrt Lafont, lo Jannie Longo de las letras d’òc, demandèt al ministre de la cultura la creacion d’una revista dedicada a las publicacions de criticas – en francés – de la produccion literària occitana. Evidentament, aquela tasca porriá sonque èssser assegurada per de critics de tria, especialistas reconeguts de la literatura occitana, per exemple Lafont Robèrt.

Lo CAN richonèja davant los esfòrç patetics del Robèrt Lafont per èstre oficialament considerat coma una grand autor occitan que sa notorietat se limite pas al Pen club de lenga d’òc, categoria pro redusida onte lo Bernat Manciet e lo Max Roqueta ocupan tota la plaça, e onte lo Robert se veiriá plan venir per completar la trilogia ; esfòrç sostenguts per tota una pichona cort d’autors de segonda zòna que se veirián plan profitar de l’afar.

Mas es pas aquí nòstre pretzfach de discutir dels meritis relatius d’aqueles autors, e quinas que sián las rasons vertadièras d’aquela suggestion de Robèrt Lafont e de sos cortesans, lo CAN es un chic estonat d’ausir lo teorician de l’occitanisme reclamar, a 80 ans passats, la creacion d’una premsa oficiala directament dependenta del ministèri de la cultura encargada de dire – en francés – lo « bon goût » de la literatura occitana. Tant qu’a far, perqué pas fisar la tasca a l’Acadèmia francesa ?

Lo CAN considèra qu’una literatura sens critica vertadièra autoriza totas las mediocritats e constata que, après aver criticat a bon drech la qualitat pietadosa de la literatura jos-mistralenca, lo mitan literari occitanista es tocat a son torn per la temptacion de la facilitat felibrenca. Se s’i distribuís pas – pas encara – de cigalas e autras jòias de pacotilha a arborar al revers de còl, l’esperit cigalenc regna.

Pasmens, lo CAN pensa pas brica que la creacion d’una PRAVDA de las letras d’òc seriá lo melhor biais d’assegurar una critica qualitadosa liura de tota complasença, de mutualas flaunhardariás e de gelosiás mesquinas al dintra d’una pichona « côterie » tota fieròta de se poder oficialament auto-intronizar eleit de la literatura occitana…

Alavetz, lo CAN, qu’a solucion a tots los problemas, a fondat sa pròpria revista literària en occitan, liura, independenta e non subvencionada, ÒS, e a decidit d’utilizar aquel espaci de libertat per publicar de criticas de la produccion literària occitana. Per assegurar la libertat de blaimar – e, dins quauques cas excepcionals, de far elògi – l’anonimat dels critics es garantit. Los autors, al revèrs, son nominalament designats – designats a l’admiracion si son bons ; a l’opròbi public si o son pas.

 laus de la critica literària dels textes de contracoberta

Per aver una vision sintetica de las causas, lo comitat redaccional de l’ÒS a decidit de s’ocupar non pas de las òbras elas-meteissas mes dels pichons textes de presentacion abitualament imprimits sus la contracoberta, eventualament de qualques prefacis. L’interès d’aquel biais de faire es clar e multiple. D’en primièr,  lo CAN considèra que tota critica seriosa se deu apiejar sus de citacions, lo melhor estent de far de citacions completas dels tèxtes estudiats. L’interès del tèxt de contracoberta es que se pòt citar dins son integralitat, çò qu’es totjorn malaisit de far amb l’obratge complet – encara que la publicacions occitanas son en general mai pròchas, en longor, del aikó que de « Crimis e castigaments ». La segonda rason es qu’es justament aquel tèxt que lo lector va aver en primièr entre las mans. Li en donar una critica argumentada es alavetz li rendre un grand servici. Enfin, aquels tèxtes son supausats èsser lo rebat de l’òbra ela-meteissa, e lor analisi es alavetz, en principi, una analisi pertinenta de l’òbra presentada. S’es pas lo cas, la denóncia de l’engana es necessària.