| presentacion |
AMIC que vòles
promòure la lenga e la cultura occitanas en participant a una
accion collectiva, sapchas que dintras en occitanisme coma dins un
mond a despart del mond, qu'a sas règlas pròprias e
sos pròpris rites. Quant de joves e mens joves, plens
d'estrambòrd e d'energia, son dintrats sens preparacion
convenabla dins aquel mond e an desapareguts lèu fach,
incapables de s'adaptar e de resistir a una terribla pression de
seleccion!
Per facilitar lo passatge dels candidats al l'occitanisme e augmentar las possibiltats de subrevida dels neò-entrants, lo CAN propausa un kit de subrevida en mitan occitanista. lo CAN completará aquela rubrica al flor e a mesura dels besonhs, mes ofrís ja qualques conselhs basics als neò-entrants. conselh n° 1 : assimilar la novlenga conselh n° 3 : causir vòstra plaça dins la nebulosa de las tendéncias occitanistas opcion n° 1 : l'occitanisme politic opcion n° 2 : l'occitanisme culturalista opcion n° 3 : l'alteroccitanisme, o l'occitanisme autrament |
| OLP | |
| publicacions | |
| vida
vidanta |
|
| comunicats |
|
| kit de subrevida en mitan occitanista | |
La lenga que parlan los occitanistas es una
lenga d’iniciats qu’es
fòrça eslonhada de las lengas vernaculàrias que
ne’n constituissen lo substrat.
Vaquí quauques exemples tipics en illustracion :
Per exemple, devètz fòrabandir
absoludament l’expression
« lenga regionala » per designar l’occitan.
Segur, es pro clara per
la majoritat dels ciutadans alienats per de sègles de
jacobinisme franchimand,
mes es una marca indelebila de sucursalisme conceptuau. Alavetz,
podètz dire
« lenga minoritària », encara que
l’expression siá contestabla, o,
melhor, « lenga minorizada » o « lenga
non
estatala » ; se volètz faire pòple mas
sens
donar dins la
compromission, « lenga dicha "regionala" »
(atencion !
las verguetas son d'importança per marcar vòstra
distanciacion
cap a l’expression).
Parierament, parlatz sonque
« d’estat francés,
« d’estat italian » o « d’estat
espanhòl » e segurament
pas de França, Itàlia o Espanha, marca d’assimilacion
etnocida inacceptabla.
Aquò’s fondamental, que la mendre concession terminologica, jol
pretèxt
ridicul d’èstre compreënsible, es lo començament del
renonciament.
conselh
n°2 : exprimir vòstras
ideas de faiçon
incomprenabla
Es una consequéncia logica de
l’usança de la novlenga, e que
tot occitanista consequent se deu d’assumir. Si volètz dire que
la
França deu
sosténer l’ensenhament de las lengas regionalas, devètz
dire :
« exigissem de
l’estat francés una politica de discriminacion positiva
dins l’ensenhament public de cap a las lengas dichas "regionalas",
legitima reparacion de sègles de genocidi
linguistic. »
Aquò’s un messatge autenticament
occitanista, es a dire
totalament pur de compromission lexicala e semantica. Un dels
efièchs
segondaris es que degun, en defòra dels iniciats, i compren pas
res. Mas cal
faire de sacrificis per gardar son integritat morala e intellectuala.
Atencion ! i a occitanistas e
occitanistas. Daissam de
caire dins aquela rubrica los fossils coma lo Felibritge, lo celacant
de la
consciéncia occitana, e los parasites antioccitanistas,
qu’aquò despassa lo
quadre d’un kit de subrevida e necessita per i comprene quicòm
al mens un
diplòma de sciéncia politica e un master degree en
etnologia. Parlarem aquí
sonque dels occitanistas senso
strictu, diferenciats entre
culturalistas,
politics, nacionalistas, assimilacionistas, etnistas,
antiregionalistas,
arqueò-populistas, centralò-normativistas, o
anarquò-independentistas, per
citar qualquas subdivisions entre las mai frequentas. D’annadas de
practica vos
seràn
necessàrias per assimilar totas las subtilitats d’aquela
classificacion. Mes
vos cal d’abòrd causir entre èsser politic o èsser
culturalista.
opcion n° 1 :
si çò que vos agrada lo mai es de discutir
de faiçon completament copada de la realitat de la faiçon
teoricament la
melhora per cambiar aquela realitat, vos aconselham d’optar per
l’occitanisme
politic. Vòstra ocupacion principala serà de redigir de
comunicats en novlenga
que degun legirá, fòra los qualques membres de gropusculs
concurrents del
vòstre, que publicaràn de contra-comunicats als quals
replicaretz amb de
contra-contra-comunicats. Pasmens, lançaretz regularamant de
« cridas per
l’unitat » contra las
« barralhas
estèrlas » que son, evidentament, l’especialitat dels
gropusculs
concurrents e sustot pas del vòstre. Avetz la causida possibla
entre
qualquas valors
seguras coma lo PO (partit oblidat) o l’EPO (Ethnic party of
Occitania),
Petarem au amac si voletz
faire jove, o, se setz un nostalgic de
l’autogestion,
lo Foirum per l’inovacion sociala e
politica.
S’avetz l’esperit d’entrepresa, podetz
lançar una
« granda crida a l’unitat » per
« sortir de las divisions per lo naut »
e crear vòstre gropuscul per vos tot sol. A partir de dos,
podetz proclamar
naut e fòrt qu’avètz creat un movement de massa portaire
d’avenidor.
De temps en autre, auretz un còp de
borra, al moment de las
eleccions. Passaretz d’oras a vos curar la cervèla per saber se
cal o non
presentar de candidats, e lançaretz de cridas pateticas per
amassar los quatre
deniers necessaris per imprimir vòstra profession de fe sus un
immond papièr
reciclat. Auretz vòstra minuta de gloriòta quora veiretz
lo vòstre nom sus un
papier oficial, abans de vos ridiculizar amb un resultat minable de
qualquas
decimalas de percentatge, negadas dins l’apellacion doblament
insultanta de
« divers régionalistes ».
opcion n° 2 :
s’avetz la nostalgia dels cors
d’educacion manuala, amb lo rafià e lo papier Kraft, se somiatz
de faire de
teatre d’amator e de publicar un bulletin a 40 exemplars, setz madur
per
l’occitanisme culturalista. Auretz lo plaser d’animar un talhièr
de
cultura
populara lo dimars de ser al centre cultural Léo-Lagrange o de
preparar la
serada "cidra e castanhas" seguida del bal fòlc a
Sent-Pampaligosta, de picar la
letra de ligason als aderents, de mandar per lo 247en
còp un corrier a
l’inspeccion d’Acadèmia per demandar que l’opcion d’occitan
siá plaçada a un
moment mai atractiu que lo dimenge de ser de 22h 45 a onze oras manca
un quart,
de passar d’oras a redigir de demandas de subvencions que las tres
parts de
quatre vos seràn refusadas, e punt comun amb l’opcion n° 1,
de perdre un temps
considerable en reünions inutilas. Una autra possibilitat
consistís a far pas res
si que non venir a una amassada sus doas, protestar fòrt e
mòrt contra çò que
s’es decidit lo jorn qu’èratz pas aquí, e de vos lamentar
contra
la manca crudela
d’ambicion dels paures colhons que fan virar
l’associacion coma pòden. Per aquò
far, trobaretz tot un fum d’associacions localas o, se voletz vos
afiliar a
una associacion nacionala, podetz aderar a l’INAO (Institut Nacional
d’Analfabetas Occitans) o, se
voletz
sosténer l’ensenhament per immersion dins los emmerdaments
opcion n° 3 :
darrièra possibilitat, novèla e
« tendéncia » en diable :
l’occitanisme autrament. De far
absoludament s’aimatz d’èstre engatjat dins una
« demarcha
ciutadana » que consistís a faire de politica
sens politica, de
social sens social, de cultura sens cultura, o, puslèu de
l’alterpolitica, de
l’altersocial, de l’altercultura, de l’altermondialisme. Aquí,
una sola opcion
possibla : aderar a « Gardarem l’alter ».
Faretz una setmana de
campatge sul Larzac, puei passejaretz de vila en vila una vielha
caravana per
portar la bona paraula. Trobaretz ben en camin qualques camaradas que
vos pagaràn
lo còp a beure e organizaràn una granda serada
« alter » ont vos retrobaretz a
una quinzena per parlar del bon vièlh temps (Larzac 1), vos
fissar un briconel lo
bornac per
vos passar la lassièra del viatge, e lançar la
cançoneta. Passaretz, coma per
las opcions n° 1 e 2, un temps interminable en reünions
inutilas,
mes l’ambient
i serà mai decontractat.