CAN comitat d'accion nihilista

LO KIT DE SUBREVIDA EN MITAN OCCITANISTA

presentacion
AMIC que vòles promòure la lenga e la cultura occitanas en participant a una accion collectiva, sapchas que dintras en occitanisme coma dins un mond  a despart del mond, qu'a sas règlas pròprias e sos pròpris rites. Quant de joves e mens joves, plens d'estrambòrd e d'energia, son dintrats sens preparacion convenabla dins aquel mond e an desapareguts lèu fach, incapables de s'adaptar e de resistir a una terribla pression de seleccion!

Per facilitar lo passatge dels candidats al l'occitanisme e augmentar las possibiltats de subrevida dels neò-entrants, lo CAN propausa un kit de subrevida en mitan occitanista.
lo CAN completará aquela rubrica al flor e a mesura dels besonhs, mes ofrís ja qualques conselhs basics als neò-entrants.

conselh n° 1 : assimilar la novlenga

conselh n°2 : exprimir vòstras ideas de faiçon incomprenabla

conselh n° 3 : causir vòstra plaça dins la nebulosa de las tendéncias occitanistas
       opcion n° 1 : l'occitanisme politic
       opcion n° 2 : l'occitanisme culturalista
       opcion n° 3 : l'alteroccitanisme, o l'occitanisme autrament
OLP
publicacions
vida vidanta
comunicats
kit de subrevida en mitan occitanista
back to the CAN

 conselh n° 1 : assimilar la novlenga

La lenga que parlan los occitanistas es una lenga d’iniciats qu’es fòrça eslonhada de las lengas vernaculàrias que ne’n constituissen lo substrat. Vaquí quauques exemples tipics en illustracion :

Per exemple, devètz fòrabandir absoludament l’expression « lenga regionala » per designar l’occitan. Segur, es pro clara per la majoritat dels ciutadans alienats per de sègles de jacobinisme franchimand, mes es una marca indelebila de sucursalisme conceptuau. Alavetz, podètz dire « lenga minoritària », encara que l’expression siá contestabla, o, melhor, « lenga minorizada » o « lenga non estatala » ; se volètz faire pòple mas sens donar dins la compromission, « lenga dicha "regionala" » (atencion ! las verguetas son d'importança per marcar vòstra distanciacion cap a l’expression).

Parierament, parlatz sonque « d’estat francés, « d’estat italian » o « d’estat espanhòl » e segurament pas de França, Itàlia o Espanha, marca d’assimilacion etnocida inacceptabla. Aquò’s fondamental, que la mendre concession terminologica, jol pretèxt ridicul d’èstre compreënsible, es lo començament del renonciament.


conselh n°2 : exprimir vòstras ideas de faiçon incomprenabla

Es una consequéncia logica de l’usança de la novlenga, e que tot occitanista consequent se deu d’assumir. Si volètz dire que la França deu sosténer l’ensenhament de las lengas regionalas, devètz dire : « exigissem de l’estat francés una politica de discriminacion positiva dins l’ensenhament public de cap a las lengas dichas "regionalas", legitima reparacion de sègles de genocidi linguistic. »

Aquò’s un messatge autenticament occitanista, es a dire totalament pur de compromission lexicala e semantica. Un dels efièchs segondaris es que degun, en defòra dels iniciats, i compren pas res. Mas cal faire de sacrificis per gardar son integritat morala e intellectuala.


 conselh n° 3 : causir vòstra plaça dins la nebulosa de las tendéncias occitanistas

Atencion ! i a occitanistas e occitanistas. Daissam de caire dins aquela rubrica los fossils coma lo Felibritge, lo celacant de la consciéncia occitana, e los parasites antioccitanistas, qu’aquò despassa lo quadre d’un kit de subrevida e necessita per i comprene quicòm al mens un diplòma de sciéncia politica e un master degree en etnologia. Parlarem aquí sonque dels occitanistas senso strictu, diferenciats entre culturalistas, politics, nacionalistas, assimilacionistas, etnistas, antiregionalistas, arqueò-populistas, centralò-normativistas, o anarquò-independentistas, per citar qualquas subdivisions entre las mai frequentas. D’annadas de practica vos seràn necessàrias per assimilar totas las subtilitats d’aquela classificacion. Mes vos cal d’abòrd causir entre èsser politic o èsser culturalista.

opcion n° 1 : si çò que vos agrada lo mai es de discutir de faiçon completament copada de la realitat de la faiçon teoricament la melhora per cambiar aquela realitat, vos aconselham d’optar per l’occitanisme politic. Vòstra ocupacion principala serà de redigir de comunicats en novlenga que degun legirá, fòra los qualques membres de gropusculs concurrents del vòstre, que publicaràn de contra-comunicats als quals replicaretz amb de contra-contra-comunicats. Pasmens, lançaretz regularamant de « cridas per l’unitat »  contra las « barralhas estèrlas » que son, evidentament, l’especialitat dels gropusculs concurrents e sustot pas del vòstre. Avetz la causida possibla entre qualquas valors seguras coma lo PO (partit oblidat) o l’EPO (Ethnic party of Occitania), Petarem au amac si voletz faire jove, o, se setz un nostalgic de l’autogestion, lo Foirum per l’inovacion sociala e politica.

S’avetz l’esperit d’entrepresa, podetz lançar una « granda crida a l’unitat » per « sortir de las divisions per lo naut » e crear vòstre gropuscul per vos tot sol. A partir de dos, podetz proclamar naut e fòrt qu’avètz creat un movement de massa portaire d’avenidor.

De temps en autre, auretz un còp de borra, al moment de las eleccions. Passaretz d’oras a vos curar la cervèla per saber se cal o non presentar de candidats, e lançaretz de cridas pateticas per amassar los quatre deniers necessaris per imprimir vòstra profession de fe sus un immond papièr reciclat. Auretz vòstra minuta de gloriòta quora veiretz lo vòstre nom sus un papier oficial, abans de vos ridiculizar amb un resultat minable de qualquas decimalas de percentatge, negadas dins l’apellacion doblament insultanta de « divers régionalistes ».

opcion n° 2 : s’avetz la nostalgia dels cors d’educacion manuala, amb lo rafià e lo papier Kraft, se somiatz de faire de teatre d’amator e de publicar un bulletin a 40 exemplars, setz madur per l’occitanisme culturalista. Auretz lo plaser d’animar un talhièr de cultura populara lo dimars de ser al centre cultural Léo-Lagrange o de preparar la serada "cidra e castanhas" seguida del bal fòlc a Sent-Pampaligosta, de picar la letra de ligason als aderents, de mandar per lo 247en còp un corrier a l’inspeccion d’Acadèmia per demandar que l’opcion d’occitan siá plaçada a un moment mai atractiu que lo dimenge de ser de 22h 45 a onze oras manca un quart, de passar d’oras a redigir de demandas de subvencions que las tres parts de quatre vos seràn refusadas, e punt comun amb l’opcion n° 1, de perdre un temps considerable en reünions inutilas. Una autra possibilitat consistís a far pas res si que non venir a una amassada sus doas, protestar fòrt e mòrt contra çò que s’es decidit lo jorn qu’èratz pas aquí, e de vos lamentar contra la manca crudela d’ambicion dels paures colhons que fan virar l’associacion coma pòden. Per aquò far, trobaretz tot un fum d’associacions localas o, se voletz vos afiliar a una associacion nacionala, podetz aderar a l’INAO (Institut Nacional d’Analfabetas Occitans) o, se voletz sosténer l’ensenhament per immersion dins los emmerdaments, a la Confederacion de las Carambolhas.

opcion n° 3 : darrièra possibilitat, novèla e « tendéncia » en diable : l’occitanisme autrament. De far absoludament s’aimatz d’èstre engatjat dins una « demarcha ciutadana » que consistís a faire de politica sens politica, de social sens social, de cultura sens cultura, o, puslèu de l’alterpolitica, de l’altersocial, de l’altercultura, de l’altermondialisme. Aquí, una sola opcion possibla : aderar a « Gardarem l’alter ». Faretz una setmana de campatge sul Larzac, puei passejaretz de vila en vila una vielha caravana per portar la bona paraula. Trobaretz ben en camin qualques camaradas que vos pagaràn lo còp a beure e organizaràn una granda serada « alter » ont vos retrobaretz a una quinzena per parlar del bon vièlh temps (Larzac 1), vos fissar un briconel lo bornac per vos passar la lassièra del viatge, e lançar la cançoneta. Passaretz, coma per las opcions n° 1 e 2, un temps interminable en reünions inutilas, mes l’ambient i serà mai decontractat.