CAN
comitat
d'accion nihilista
LOS
SECTORS DEL CAN
| presentacion
|
COMA
TOTA INSTITUCION digna
de queu nom, lo CAN s'es estructurat en diferents sectors.
Evidentament, la creacion d'un sector respond pas dau tot a la
necessitat practica de farjar un gatge de trabalh dins un domeni
particular, mas au contrari sierv d'excusa per
eschivar de far lo trabalh correspondent.
L'interest prumier d'una tala faiçon de far es que lo CAN se
sent pas brin tengut de justificar per una activitat efectiva quala que
siá l'existéncia d'un sector, çò que li
dona tota libertat de farjar tots los que son imaginacion
bulhenta si suggerís sens se sentir limitat dins sa creativitat
organizacionala per de las bassas e vulgaras constrenchas
materialas. La quita existéncia d'un sector sufís a
materializar la volontat ferotja de trabalhar sus un problema
particular, e nonmàs daus esperits
desavenhes, mindres e envejós farán remarcar que de
concret es produch per quilhs sectors.
lo CAN reconeis umblament qu'entau fasent, a pas botat la mòda
au país; s'inscriu dins una lonja tradicion de Sectors
mòrts mas-nascuts, de Centres culturaus a l'electroencefalograma
plat, de Comitats endurmesits, de Collectius virtuaus, de Conselhs en
ibernacion permanenta e
autres Instituts en RTT ad vitam
aeternam, que lor sola activitat
eventualament detectabla es un metabolisme de basa que consoma una
massa significativa de subvencions publicas atribuidas per quauques
Conselhs Generós sus la linha bugdetària "langues et
cultures patrimoniales".
Lo CAN es fier de contribuir a far viure quela practica seculara e
presenta en seguida la lista de sos diferents
sectors:
|
|
los
sectors
|
|
OLP |
|
|
|
|
| comunicats |
vida
vidanta
|
kit
de subrevida en mitan occitanista
|
| contacte |
lo CANHÒT sector juventut del CAN
|
Per remplaçar
ENCALATZ, lo sector juventut de l'IEO qu'a
visiblament qualques problemas de caminament, lo CAN a montat son
pròpi sector juventut, lo CANHÒT. Lo CANHÒT es afiliat a
l'associacion JUVENTUT d'ÒS, e son primièr trabalh es
estat de testar experimentalament l'efièch vertadièr de
la granda proposicion de la JUVENTUT d'OS de distribuir de preservatius
amb de frasòtas en occitan per menar los cobles a utilizar la
lenga
d'òc e aital favorizar l'usança de la lenga
nòstra. Lo CANHÒT s'es alavetz procurat qualques
paquetons de capòtas labelizadas Max Havelaar garantidas sens
OGM, a estampat dessús "la fe sens òbra
mòrta es" e "qui ten la lenga ten la clau", e las a
distribuidas a un escapolon de cobles causits segon lo
metòde dels quòtas per ne'n estudiar las
consequéncias sus lor practica linguistica. Ne vaquí las
primièras conclusions :
+ dins 53 % dels cas, los cobles son demorats muts, qu'avián la
lenga ocupada a autra causa qu'a parlar. Encara un còp,
l'occitan es la victima d'una lamentabla situacion de diglossia!
+ per lo demai, l'efièch es estat evident, que los coble amb
capòtas afrancesadas cridavan :
– Oh! la la! oui! encore encore!
mentre que los amb capòtas occitanizadas bramavan:
– Òsca! Aquò
rai!
òc! encara encara!
Lo CANHÒT espera amb impaciéncia de poder testar las
novelas proposicions de JUVENTUT d'OS que, se son de
la meteissa vena, van incontestablament augmentar de faiçon
significativa la competéncia linguistica en occitan de la
populacion en edat de copulacion. Pels mai joves – que la
reconquesta linguistica deu començar d'ora – lo CANHÒT propausa tres ara
de cauças-borrassas estampadas de la crotz de Sant-Gèli.
| la CANHÒTA sector economic del CAN |
A la diferéncia de la quasi totalitat dels occitanistas que
considèran que l'argent es d'esséncia diabolica –
çò que los empacha pas de passar una bona part de lor
temps a exigir de las subvencions e lo demai del temps a manifestar per
gardar los sacrò-sants "avantatges aquesíts" – e que
sortissen l'alh e lo crucifís (amb la crotz occitana) quand
d'azard crosan un cap d'entrepresa, òrre representant del
"grand capital", lo CAN se proclama pro-capitalista – pr'amor a pas res
en se contra la proprietat privada dels mejans de produccion – e
pro-liberal.
Lo CAN a alavetz montat son sector economic, la
CANHÒTA, qu'a per tòca d'amassar lo mai d'argent possible
per finançar sas divèrsas activitats, en particular sos
diferents sectors. Tots los occitanistas se deven far un
dever de mandar una contribucion financièra a la CANHÒTA.
Per de rasons evidentas de segurerat, las activitats
de la CANHÒTA
dèven
demorar dins una estricta confidencialitat. En consequéncia, lo
CAN se refusa pel moment a balhar quala informacion que siá sus
las activitats de la CANHÒTA.
Benlèu, quand los esperits dels occitanistas seràn pro
madurs, la CANHÒTA donarà qualquas indicas sus sas
activitats.
LAIKA, lo sector astronomic del CAN
|
E òc, lo CAN a
desvelopat un sector astronomic a costat del qual la NASA o lo CNES son d'aimablas assembladas
d'amators qu'an pas passat lo nivèl de basa de "La Main à
la pâte". Aquò vos la copa ! Un sector astronomic, es
autra causa que lo sector linguistic de l'IEO! Los sols
concurrents
seriós del sector astronomic del CAN son lo SIRDOC (Sistèma
Ineficaç
Regional de Decas Occitanas) e l'Institut Panoccitan del
micrò-Bearn que degalhan de somas astronomicas per faire pas res.
La superioritat del sector astronomic del CAN sus
las grandas agéncias de l'espaci – NASA, CNES, Arianespace... –
es evidenta. Per elas, quant de fusadas partidas en colha, de navetas
espacialas espetadas en plena volada, de sondas marcianas
disparegudas vers los espacis infinits dins un silenci absolut ? (sens
parlar, darrièra farcejada en data, d'una sonda solara
a 200
milions de dolars que s'espotís en plen desèrt
après una virada
de mai de 160 milions de quilomètres perque son paracasuda
s'es pas abadalhat!) A l'encontrari, lo sector astronomic del CAN
a
pas conegut un sol fracàs, çò que demòstra
incontestablament sa superioritat tecnica e scientifica.
A costat de son trabalh de recèrca aplicada,
Lo
sector astronomic del CAN a menat tot un trabalh
teoric que va revolucionar la nòstra faiçon de veire lo
cèl, de consultar lèu sus lo sit de LAIKA.
Sus la question dels OGM,
los occitanistas, que de tot biais ne'n mancan pas una, an
evidentament endralhat lo camin dels protestataris
neò-pojadistas e se proclaman naut e fòrt contra los
OGM. Sentissen lo vent de l'Istòria lor caressar la
pèl e un deleitós frejolum lor percorre lo rastèl
de l'esquina: enfin, gaireben trenta ans après lo Larzac,
l'occitanisme
es "en fasa amb la societat"! E cadun de badar aprep lo polimediatic
José Bovin, lo Loana de la Conflederacion païsana, e
d'ensajar de prene lo tren de la protestacion en marcha. Lo PO
(Partit Oblidat), jos la plumeta poetica de Sèrgi Viòla,
s'es fendut d'un comunicat per sosténer los dalhaires de
milh transgenic; lo gropuscul "Petarem au Amac", jove
benlèu mas ideologicament fossilizat, condemna la "violenta
repression de l'armada francesa" après l'intervencion dels
gendarmas
mobils. Camaradas, la revolucion es en marcha! Occitania OGM-free
será tornamai occitana!
Ben segur, lo CAN richonèja en ausissent
aquela
pietadosa retorica d'una autra epòca. Cal èsser
particularament nèci per creire qu'es amb un discors aital que
los occitanistas van èsser en fasa amb la societat.
Evidentament, lo CAN se desolidariza completament d'aquela actitud,
defend las recèrcas sus los OGM e apòrta lo son sosten
als
representants de l'òrdre qu'an pagat de lors personas per
protegir los bens e lo trabalh d'onestes ciutadans occitans
contra las temptativas de còp de fòrça de qualques
extremistas.
En realitat, coma lo problèma principal
pausat per
lo desvelopament dels OGM es lo del possible monopòli dels
grands grops agroalimentaris sus la produccion e la venda de semen
d'OGM, lo CAN, partesan del liberalisme e alavetz opausat a tots los
monopòlis, defend la sola posicion eficaça: la produccion
d'OGM alternatius e liures d'usança.
Lo CAN a alavetz montat lo son sector OGM, qu'a per
tòca de sosténer totas las recèrcas sus lo
desvelopament dels OGM , en particular dels OGM alternatius que
Monsanto e autras grandas companhias son pas interessadas de desvelopar
mes que pertant seriàn de grand besonh.
Aital, lo secor OGM del CAN a lançat un
programa per produrre de favòls geneticament modificats que fan
pas petar la nuèch. La distribucion liura d'atals favòls
transgenics aurà un impacte positiu fòrt sus la
produccion e la venda de cassolet – e partent sus l'economia occitana
– e de mai
participarà de faiçon significatica a la reduccion de la
produccion de gas
a efièch de serra.
back
to the CAN